Art pel telèfon

Posted on 01/10/2011 by jordiespuny

Aquest és un fet que em va sobtar quan el vaig conèixer, sobretot per la època en que va passar, a principi del segle XX. Alguns artistes realitzen accions, que són difícil de classificar. Són una obra d’art, o la materialització estètica d’una reflexió, realment marquen una tendència o un punt d’inflexió? La meva conclusió, provisional, és que es tracta de modes. Alguns artistes es deixen seduir pels nous fenomens i els utilitzen en les seves obres, durant un període, per desprès passar a una altra cosa. Lo mateix va passar per exemple, a principi dels 90 quan es parlava del net art, i ara ja no se’n parla.

A principis del segle XX existien varis milions d’aparells telefònics en el mon. Al 1922, quan ja feia 40 anys que el telèfon s’usava comercialment (des de 1877 als EUA),  l’artista Moholy-Nagy encarrega per telèfon 6 quadres d’esmalt de porcellana a una fàbrica de senyals. La novetat està en que l’artista no va construir ell mateix les obres, si no que ho van els operaris de la fàbrica i per tant el procés de transmissió de la informació de les dades pictòriques a través del telèfon, passa a formar part del procés d’execució de l’obra.

Inspirat en aquest fet, a finals del 1969, el Museu d’Art Contemporani de Chicago realitza una exposició anomenada Art by Telephone. Per a la ocasió, 36 artistes van ser convidats a transmetre per telèfon les instruccions que haurien de permetre al personal del museu construir les seves respectives les obres. La exposició no pretenia explorar el telèfon com a mitjà de creació artística, ja que les obres en si no eren telefòniques,  si no que simplement l’usava com mitjà de comunicació. És a dir que s’hagués obtingut el mateix resultat amb l’artista present en el museu, dictant de viva veu les instruccions a l’operari.

Es pot escoltar una gravació (mp3) de les conversacions telefòniques i aquí hi ha la seva transcrició.

Un dels artistes convidats va ser Sol LeWitt, aquesta és la seva obra:

Variation on Wall Drawing #26
Using a hard pencil draw a sixty by sixty inch square on a wall. Draw the square into a grid of one inch squares. Draw horizontal lines in some of the one inch squares; draw vertical lines in some of the one inch squares; draw diagonal lines from upper left to lower right in some of the one inch squares; draw diagonal lines from lower left to upper right in some of the one inch squares. The lines may be superimposed and some of the one inch squares may be left blank.
Black pencil on wall surface, 60 x 60 inches
First Installation: Museum of Contemporary Art, Chicago, 1969
Not for sale

No he trobat aquesta obra, però en la següent imatge es pot veure una assistenta de Sol LeWitt realitzant Wall Drawing #65.

Altres artistes convidats van ser Richard Hamilton, Bruce Nauman o Richard Serra.

Enllaços

Bliografia

  • Telepresencia y bioarte. Interconexión en red de humanos, robots y conejos. Eduardo Kac. Ed. Cendeak, 2010.
Posted in Art, Exposicions, Tecnologia | Leave a comment

La estètica de les dades

Posted on 27/08/2011 by jordiespuny

Des del mes de juliol fins al 1 de setembre 2011, es pot veure a alhondigabilbao.com a Bilbao, la exposició Art Futura XXI, que fa un repàs a les anteriors edicions. La llista de temes tractats durant les 21 edicions de la mostra han estat molts, i també hi va participar Marcel·lí Antúnez Roca.

  • Realitat Virtual
  • Cibermèdia
  • Ment Global
  • Vida Artificial
  • Cibercultura
  • Comunitats Virtuals
  • Robots y Knowbots
  • El Futur del Futur
  • La Segona Pell
  • Oci Digital
  • Internet com a Cyborg
  • Art Col·lectiu
  • La Xarxa com a Llenç
  • La Paraula Pintada
  • Realitat Augmentada
  • Objectes Vius
  • Espais Sensibles
  • Estètica de Dades
  • La Pròxima Xarxa
  • Màquines i Ànimes
  • De la Realitat Virtual a les Xarxes Socials
  • We Live in Públic

La estètica de les dades (Data Aesthetics) sorgeix quan es representen col·leccions de dades, seguint una determinada metodologia. Les diferents formes de representació ens mostren gràfics sorprenents que evidencien fenomens ocults dintre de la informació analitzada. Com a experiment, si sobre una arxiu binari amb un editor de text, es visualitzen les dades de forma completament diferent. Apareixen un text il·legible (a l’estil Màtrix) però que es podria considerar una obra abstracta, a la que només falta la firma i la galeria disposada a exposar-la!

Enllaços

Posted in Disseny | Tagged , , | Leave a comment

Art, Cos, Tecnologia

Posted on 23/08/2011 by jordiespuny

Fa poques setmanes, passejant per la secció “Art Assaig” de la llibreria La Central de Barcelona, vaig trobar un llibre titulat ”Arte, Cuerpo, Tecnología”. Feia pocs dies que havíem estat a classe amb el Marcel·lí Antúnez, i una part de la seva xerrada tractava precisament d’aquest tema. El llibre està editat al 2003 per la Universitat de Salamanca, i conté articles de diversos autors, que tracten temes com el cos electrònic, la creativitat i les màquines, els cyborgs, art, tecnologia i creativitat.

La imatge de portada és un fragment de Amplified Body, de Stelarc, un artista i performer que reflexiona a través de la seva obra, sobre el cos humà i les seves limitacions.

Només he llegit el primer article, Cuerpo eletrònico e identidad, de Javier Echeverría, doctor en filosofia que ha tractat àmpliament aquest temes. Tot i que està escrit entre el 2000 i el 2002, i que en 10 anys han passat moltes coses en l’entorn de les xarxes telemàtiques (Internet), les idees exposades són de molta actualitat. En ell es tracta de com les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) transformen els nostres òrgans perceptius. Les innovacions conceptuals s’han de produir a l’hora que les tecnològiques.

Primerament s’exposa la hipòtesis dels 3 entorns, en els que ens desenvolupem. El primer de tots és la natura, posteriorment apareix la ciutat i actualment s’està desenvolupant l’espai electrònic o tercer entorn, format pel telèfon, la televisió, els diners electrònics, les xarxes telemàtiques, les tecnologies multimèdia, els videojocs, la realitat virtual i els satèl·lits de comunicació. Aquestes tecnologies confeccionen un nou espai social en el que ens relacionem. Aquest nou espai configura la societat de la informació i entre altres coses es diferència dels anteriors per que les relacions que es donen en ell són a distància, sense que sigui necessària la presència física.

Des del punt de vista del subjecte, l’espai electrònic s’ubica sobre tot en la seva ment, tot i que són necessàries una sèrie de pròtesis com un telèfon o un teclat per a accedir-hi, que és lo que s’anomena cos electrònic. En aquest entorn, les relacions que s’estableixen sempre estan mediatitzades per aquestes artefactes tecnològics. Aquest nou entorn també incideix sobre el problema filosòfic de la identitat individual.

Alguns comentaris

En referència a les tecnologies que formen el tercer espai, personalment posaria el multimèdia, els videojocs i la realitat virtual en un sol grup,  ja que acompleixen una funció molt similar, relacionades amb l’oci sobretot, però cada cop més amb la docència o l’aprenentatge.

Per una altra banda, em sembla interessant les diferenciacions que es fan entre alguns conceptes que es podria tendir a confondre. No són el mateix societat de la informació i societat del del coneixement, ni intel·ligència col·lectiva i intel·ligència compartida, i tampoc realitat virtual o realitat expandida.

Quan es va escriure l’article no existien les xarxes socials com ara les coneixem, Facebook o Twitter, per això en certa manera em sembla quasi premonitori.

Enllaços

Posted in Cyber | Tagged , , | Leave a comment