Aquest és un fet que em va sobtar quan el vaig conèixer, sobretot per la època en que va passar, a principi del segle XX. Alguns artistes realitzen accions, que són difícil de classificar. Són una obra d’art, o la materialització estètica d’una reflexió, realment marquen una tendència o un punt d’inflexió? La meva conclusió, provisional, és que es tracta de modes. Alguns artistes es deixen seduir pels nous fenomens i els utilitzen en les seves obres, durant un període, per desprès passar a una altra cosa. Lo mateix va passar per exemple, a principi dels 90 quan es parlava del net art, i ara ja no se’n parla.

A principis del segle XX existien varis milions d’aparells telefònics en el mon. Al 1922, quan ja feia 40 anys que el telèfon s’usava comercialment (des de 1877 als EUA),  l’artista Moholy-Nagy encarrega per telèfon 6 quadres d’esmalt de porcellana a una fàbrica de senyals. La novetat està en que l’artista no va construir ell mateix les obres, si no que ho van els operaris de la fàbrica i per tant el procés de transmissió de la informació de les dades pictòriques a través del telèfon, passa a formar part del procés d’execució de l’obra.

Inspirat en aquest fet, a finals del 1969, el Museu d’Art Contemporani de Chicago realitza una exposició anomenada Art by Telephone. Per a la ocasió, 36 artistes van ser convidats a transmetre per telèfon les instruccions que haurien de permetre al personal del museu construir les seves respectives les obres. La exposició no pretenia explorar el telèfon com a mitjà de creació artística, ja que les obres en si no eren telefòniques,  si no que simplement l’usava com mitjà de comunicació. És a dir que s’hagués obtingut el mateix resultat amb l’artista present en el museu, dictant de viva veu les instruccions a l’operari.

Es pot escoltar una gravació (mp3) de les conversacions telefòniques i aquí hi ha la seva transcrició.

Un dels artistes convidats va ser Sol LeWitt, aquesta és la seva obra:

Variation on Wall Drawing #26
Using a hard pencil draw a sixty by sixty inch square on a wall. Draw the square into a grid of one inch squares. Draw horizontal lines in some of the one inch squares; draw vertical lines in some of the one inch squares; draw diagonal lines from upper left to lower right in some of the one inch squares; draw diagonal lines from lower left to upper right in some of the one inch squares. The lines may be superimposed and some of the one inch squares may be left blank.
Black pencil on wall surface, 60 x 60 inches
First Installation: Museum of Contemporary Art, Chicago, 1969
Not for sale

No he trobat aquesta obra, però en la següent imatge es pot veure una assistenta de Sol LeWitt realitzant Wall Drawing #65.

Altres artistes convidats van ser Richard Hamilton, Bruce Nauman o Richard Serra.

Enllaços

• http://www.mcachicago.org/programs/prog_detail.php?id=1057&page=td
• http://www.specificobject.com/projects/art_by_telephone/index.cfm?project_id=19
• http://1904.cc/timeline/tiki-index.php?page=Art+by+Telephone
• http://www.ubu.com/sound/art_by_telephone.html
• http://www.nga.gov/press/2004/releases/spring/lewitt.shtm

Bliografia

• Telepresencia y bioarte. Interconexión en red de humanos, robots y conejos. Eduardo Kac. Ed. Cendeak, 2010.

Des del mes de juliol fins al 1 de setembre 2011, es pot veure a alhondigabilbao.com a Bilbao, la exposició Art Futura XXI, que fa un repàs a les anteriors edicions. La llista de temes tractats durant les 21 edicions de la mostra han estat molts, i també hi va participar Marcel·lí Antúnez Roca.

• Realitat Virtual
• Cibermèdia
• Ment Global
• Vida Artificial
• Cibercultura
• Comunitats Virtuals
• Robots y Knowbots
• El Futur del Futur
• La Segona Pell
• Oci Digital
• Internet com a Cyborg
• Art Col·lectiu
• La Xarxa com a Llenç
• La Paraula Pintada
• Realitat Augmentada
• Objectes Vius
• Espais Sensibles
• Estètica de Dades
• La Pròxima Xarxa
• Màquines i Ànimes
• De la Realitat Virtual a les Xarxes Socials
• We Live in Públic

La estètica de les dades (Data Aesthetics) sorgeix quan es representen col·leccions de dades, seguint una determinada metodologia. Les diferents formes de representació ens mostren gràfics sorprenents que evidencien fenomens ocults dintre de la informació analitzada. Com a experiment, si sobre una arxiu binari amb un editor de text, es visualitzen les dades de forma completament diferent. Apareixen un text il·legible (a l’estil Màtrix) però que es podria considerar una obra abstracta, a la que només falta la firma i la galeria disposada a exposar-la!

Enllaços

• http://www.alhondigabilbao.com/web/guest/detalle-evento/-/journal_content/56_INSTANCE_X4xV/10140/465936
• http://www.artfutura.org/v2/artthought.php?idcontent=10&idcreation=29&mb=3
• http://www.infosthetics.com
• http://www.informationisbeautiful.net

Fa poques setmanes, passejant per la secció “Art Assaig” de la llibreria La Central de Barcelona, vaig trobar un llibre titulat ”Arte, Cuerpo, Tecnología”. Feia pocs dies que havíem estat a classe amb el Marcel·lí Antúnez, i una part de la seva xerrada tractava precisament d’aquest tema. El llibre està editat al 2003 per la Universitat de Salamanca, i conté articles de diversos autors, que tracten temes com el cos electrònic, la creativitat i les màquines, els cyborgs, art, tecnologia i creativitat.

La imatge de portada és un fragment de Amplified Body, de Stelarc, un artista i performer que reflexiona a través de la seva obra, sobre el cos humà i les seves limitacions.

Només he llegit el primer article, Cuerpo eletrònico e identidad, de Javier Echeverría, doctor en filosofia que ha tractat àmpliament aquest temes. Tot i que està escrit entre el 2000 i el 2002, i que en 10 anys han passat moltes coses en l’entorn de les xarxes telemàtiques (Internet), les idees exposades són de molta actualitat. En ell es tracta de com les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) transformen els nostres òrgans perceptius. Les innovacions conceptuals s’han de produir a l’hora que les tecnològiques.

Primerament s’exposa la hipòtesis dels 3 entorns, en els que ens desenvolupem. El primer de tots és la natura, posteriorment apareix la ciutat i actualment s’està desenvolupant l’espai electrònic o tercer entorn, format pel telèfon, la televisió, els diners electrònics, les xarxes telemàtiques, les tecnologies multimèdia, els videojocs, la realitat virtual i els satèl·lits de comunicació. Aquestes tecnologies confeccionen un nou espai social en el que ens relacionem. Aquest nou espai configura la societat de la informació i entre altres coses es diferència dels anteriors per que les relacions que es donen en ell són a distància, sense que sigui necessària la presència física.

Des del punt de vista del subjecte, l’espai electrònic s’ubica sobre tot en la seva ment, tot i que són necessàries una sèrie de pròtesis com un telèfon o un teclat per a accedir-hi, que és lo que s’anomena cos electrònic. En aquest entorn, les relacions que s’estableixen sempre estan mediatitzades per aquestes artefactes tecnològics. Aquest nou entorn també incideix sobre el problema filosòfic de la identitat individual.

Alguns comentaris

En referència a les tecnologies que formen el tercer espai, personalment posaria el multimèdia, els videojocs i la realitat virtual en un sol grup,  ja que acompleixen una funció molt similar, relacionades amb l’oci sobretot, però cada cop més amb la docència o l’aprenentatge.

Per una altra banda, em sembla interessant les diferenciacions que es fan entre alguns conceptes que es podria tendir a confondre. No són el mateix societat de la informació i societat del del coneixement, ni intel·ligència col·lectiva i intel·ligència compartida, i tampoc realitat virtual o realitat expandida.

Quan es va escriure l’article no existien les xarxes socials com ara les coneixem, Facebook o Twitter, per això en certa manera em sembla quasi premonitori.

Enllaços

• http://www.eusal.es/index.php?page=shop.product_details&flypage=flypage.tpl&product_id=14971&category_id=207&option=com_virtuemart&Itemid=78&lang=es
• http://stelarc.org
• http://en.wikipedia.org/wiki/Stelarc
• http://www.ikerbasque.net/javier.echeverria

Resultat de la cerca "sunset" a Google Images

Reflexions sobre el manifest postfotogràfic de Foncuberta

Per què la fotografia ha tingut i està tenint la popularitat que té? Segons Susan Sontag, “la càmera és l’arma ideal de la consciència en el seu talant cobdiciós”. Hi ha tantes càmeres disseminades per tot arreu, que tot queda fotografiat. Per què seguint fotografiant-ho? La postfotografia és aquest nou llenguatge universal, que comença amb la era d’internet. Una fotografia és igualment vàlida i transmet el seu missatge com a document, independentment de qui l’ha feta i de la seva qualitat.

Però la fotografia encara va més enllà, i no es limita a fotografiar lo que és perceptible pel sentit de la vista, si no que també s’està preparant per a fotografiar les imatges generades per la psique humana. De fet ja fa temps que la fotografia va més enllà de la nostra vista, arribant a escales microscòpiques.

En el seu decàleg, Fontcuberta explica que els artistes ara s’alimenten de les fotografies existents en una gran banc de dades, incommensurable, amb el que han de conviure, i que és la seva matèria primera. L’autor de la fotografia no importa, la pertanyença tampoc, els binomis públic i privat, així com autoria i anonimat, perden la raó de ser. Es reivindica una ecologia de la imatge, que té com a finalitat deixar de produir fotografies i usar les que ja estan fetes.

L’autor de la fotografia no importa, pot ser un humà, un animal, o inclús una màquina, l’important ara és qui posa el concepte a la imatge donant-li sentit. Aquí es recupera la idea del fotògraf que va la la caça de la fotografia, a internet o amb Google Stree View.

La fotografia ja no determina la identitat de les persones, si no que pot fer de màscara ipermet reinventarse en una societat postfotogràfica. Aquí la càmera ja no reflecteix la realitat.

Curiosament, aquest dies mentre estava cercant una altra cosa, m’he trovat dos articles que parlen del mateix fenòmen i de Fontcuberta. Un és del diari anglès Guardian, titolat “Why you are the future of photography“.  En ell es recull el manifest del grup de Fontcuberta Frome here on:

Now, we’re a series of editors. We all recycle, clip and cut, remix and upload. We can make images do anything. All we need is an eye, a brain, a camera, a phone, a laptop, a scanner, a point of view.

El segon article és de Les rencontres d’Arles 2011 on Fontcuberta és un dels cinc comisaris de la exposició Frome here on (A partir d’ara)

Enllaços

• http://www.lavanguardia.com/cultura/20110511/54152218372/por-un-manifiesto-posfotografico.html
• http://www.guardian.co.uk/artanddesign/2011/jul/13/from-here-on-photography-exhibition-arles
• http://www.rencontres-arles.com/A11/Home#/CMS3&VF=ARL_3_VForm&FRM=Frame:ARL_7&SrvRsp=1
• http://www.photographie.com/?pubid=106209

Sachiko M has been active as a sampler player since 1994. Early in her career she was involved in the cut-up and “plunderphonic” (or “plagiaristic”) sampling movements. In ’98, in a drastic departure from those approaches, she originated the revolutionary method she uses to this day–manipulating the sampler’s internal test tones. With the 2000 release of Sine Wave Solo, her extreme solo recording consisting entirely of sine waves, Sachiko M suddenly became the focus of intense interest on the international scene, including European music festivals and Britain’s Wire magazine. Since then she’s been active on an irregular basis in a number of projects–including the experimental electronic music duo Filament, the electronics trio I.S.O., a duo with Toshimaru Nakamura, and the duo Cosmos with Ami Yoshida–in addition to collaborating with various musicians from other countries. Two of the solo projects she’s currently working on are the live performance series Bar Sachiko and the sound installation I’m Here.

Sachiko M’s radical stance consistently draws interest and provokes debate.

http://www.japanimprov.com/sachikom/

Pauline Oliveros (born May 30, 1932, Houston, Texas) is an American accordionist and composer who is a central figure in the development of post-war electronic art music.

http://en.wikipedia.org/wiki/Pauline_Oliveros

En aquest vídeo de finals del 2009, es pot veure una part de la classe impartida per Marcel·lí Antúnez Roca.

Conferencia del artista y performer Marcel·lí Antúnez en el marco del taller Helloworld! Creación escénica y nuevas tecnologías, acerca de la sistematurgia o dramaturgia de los sistemas computacionales como otra forma de producción y ejecución escénica.

Veure vídeo

http://medialab-prado.es/article/sistematurgia

Lutz Dammbeck va realitzar el documental Das Netz (The Net) l’any 2003, i va començar les seves investigacions per a dur-lo a terme l’any 2000. El seu interès el va despertar la proposta que va rebre de la Universitat d’Art de Dresde per ensenyar l’art dels mitjans de comunicació o art medial. Però, com s’explica això a un alumnat d’una escola clarament orientada a la pintura?  Com es defineix el terme art medial? Què hi ha a part del cinema? Quines han estat les línies històriques del seu desenvolupament i quines són les actuals? Com es planteja l’art a partir de la tecnologia? D’on parteix? D’on s’inspira? On té les arrels?

Lutz Dammbeck fixa el principi de la seva investigació coincidint amb el desenvolupament de la nova economia, o la economia que neix a partir de les xarxes de comunicació, en els anys 40, 50 i 60 als Estats Units (MIT, Harward, …). La pel·lícula documental tracta de les persones que eren importants en aquells temps, les oposicions que troben i les implicacions polítiques que té.

Per a Dammbeck, fa temps que els artistes es relacionen amb la tecnologia, per exemple amb la fotografia, però hi ha una diferència qualitativa important a partir de l’adveniment de lo digital, que ho canvia tot completament, i això és tan important que també necessita d’una debat filosòfic. Es pot parlar d’una edat digital, de la mateixa manera que es parla de la edat del ferro? Els canvis tecnològics són tan ràpids que no ens podem permetre el luxe de no ser crítics.

Enllaços

• Aquí es pot veure la entrevista sencera: http://dotsub.com/view/6e8d1be4-733b-42a2-a50e-8e651c164200
• http://www.t-h-e-n-e-t.com/start_html.htm
• http://fr.wikipedia.org/wiki/Das_Netz

Taller 5. 01/07/2011
Marcel·lí Antúnez Roca (www.marceliantunez.com)

Marcel·lí Antúnez Roca arriba a classe amb els seus estris (de carnicer virtual?), connecta 3 ordinadors portàtils amb una sèrie d’aparells i es vesteix amb un exosquelet metàl·lic al voltant de braços, mans i dits, per controlar-ho tot. Marcel·lí Antunez va neixe en el segle XIX, segons les seves pròpies paraules, fet que atribueix al context en el que es va desenvolupar la seva infantesa: religió, ambient rural i les seves tradicions i una dictadura.

Els temes tractats, a mode de intro, són molt variats. Primer el cinema: “el cinema es carrega la fotografia”, els Germans Lumière, Méliès i el principi del cinema de ficció o com usa el cinema per fer trucs de màgia. Segundo de Chomón i les seves películes colorejades. La famosa pel·lícula del viatge a la lluna, que podem trobar a Youtube en diverses versions. Una coincidència interessant, la longitud de les primeres pel·lícules no superava els 10 minuts, que es correspon amb els minuts que Youtube permet per als seu vídeos. Però amb el cinema es perd l’experiència directa, no té reciprocitat i no és (de moment) interactiu, mentre que el teatre si. El telèfon també és interactiu. “La televisió és un cinema amb més tecnologia”, i finalment apareixen les consoles de joc, completament interactives. Ens parla dels tres llibres importants que tenim: el de la infància, el de la pròpia vida, que s’escriu a lo llarg de la nostra vida, i els llibres que hi ha a les biblioteques.

La Fura dels Baus neix al 1979, com a grup de teatre del carret. Té èxit al 1983 a la Fira de Teatre de Tàrrega i al Festival de Teatre de Sitges al 1984. En els seus espectacles, els actors estan al mateix nivell que l’espectador, transcorren en un espai tancat, d’on l’espectador no pot escapar. Al 1985 comencen les actuacions importants a l’estranger, on l’espai de les representacions tenen una importància simbòlica, són per exemple funeràries o presons.

Ens parla de la seva metodologia de treball, que té molt a veure amb la co-creació. El procés es pot dividir en els àmbits temàtics, estructural, actoral, espaial,  musical, objectual i material.

Al 1985, paral·lelament a la Fura, munta Els Rinos, amb Sergi Caballero i Pau Nubiola . I a principi dels 90 deixa la Fura dels Baus definitivament. Cap al 1992, la tecnologia comença a tenir cada cop més importància en la seva obra. En el seu vocabulari, Marcel·lí Antúnez incorpora noves paraules, sitematurgia, que és la fusió de sistema i dramaturgia o mecatrònica. La seva obre és extensa, a classe n’ofereix un ampli recorregut (veure l’article de la wikipedia). Alguns del temes sobre els que reflexiona són la aleatorietat en les seves obres, i la interacció de l’espectador amb la obra. Marcel·lí Antúnez es posa a disposició de la voluntat de l’espectador, amb l’ajuda d’un exoesquelet, són les performances mecatròniques.

En les seves obres, es pot veure una mescla de cinema, dramaturgia, tecnologia, interacció, dibuix, animacions, grafitis, performance, música. Marcel·lí Antúnez controla aquests entorns, generant una discurs compacte, on ells exerceix de centre integrador de tot plegat. L’espectador es veu absort per la força de la narració i el context que sempre el supera. La tecnologia permet a l’artista gestionar aquesta complexitat i explotar la capacitat narrativa de l’art interactiu.

Enllaços

• http://vimeo.com/user3057767/videos
• http://www.youtube.com/user/ferasatana

Imatges

Lluny de la sensibilitat sonora i interpretativa de Lev Sergueyevich Termen, aquí va un petit experiment amb Arduino. He usat una fotoresistència i un brunzidor elèctric. Per a intentar reproduir els “vibratos”, uso una ona sinusoïdal que s’afegeix als sons emesos.

És un instrument difícil de controlar, si tinc temps assajaré una mica més, a veure si la execució de la peça queda més afinada.

Enllaços

• http://es.wikipedia.org/wiki/Theremín
• http://www.fisica.uh.cu/biblioteca/revcubfi/2005/FIS%2022205/RCF2222005-164.PDF