Sobre la postfotografia

Resultat de la cerca "sunset" a Google Images

Reflexions sobre el manifest postfotogràfic de Foncuberta

Per què la fotografia ha tingut i està tenint la popularitat que té? Segons Susan Sontag, “la càmera és l’arma ideal de la consciència en el seu talant cobdiciós”. Hi ha tantes càmeres disseminades per tot arreu, que tot queda fotografiat. Per què seguint fotografiant-ho? La postfotografia és aquest nou llenguatge universal, que comença amb la era d’internet. Una fotografia és igualment vàlida i transmet el seu missatge com a document, independentment de qui l’ha feta i de la seva qualitat.

Però la fotografia encara va més enllà, i no es limita a fotografiar lo que és perceptible pel sentit de la vista, si no que també s’està preparant per a fotografiar les imatges generades per la psique humana. De fet ja fa temps que la fotografia va més enllà de la nostra vista, arribant a escales microscòpiques.

En el seu decàleg, Fontcuberta explica que els artistes ara s’alimenten de les fotografies existents en una gran banc de dades, incommensurable, amb el que han de conviure, i que és la seva matèria primera. L’autor de la fotografia no importa, la pertanyença tampoc, els binomis públic i privat, així com autoria i anonimat, perden la raó de ser. Es reivindica una ecologia de la imatge, que té com a finalitat deixar de produir fotografies i usar les que ja estan fetes.

L’autor de la fotografia no importa, pot ser un humà, un animal, o inclús una màquina, l’important ara és qui posa el concepte a la imatge donant-li sentit. Aquí es recupera la idea del fotògraf que va la la caça de la fotografia, a internet o amb Google Stree View.

La fotografia ja no determina la identitat de les persones, si no que pot fer de màscara ipermet reinventarse en una societat postfotogràfica. Aquí la càmera ja no reflecteix la realitat.

Curiosament, aquest dies mentre estava cercant una altra cosa, m’he trovat dos articles que parlen del mateix fenòmen i de Fontcuberta. Un és del diari anglès Guardian, titolat “Why you are the future of photography“.  En ell es recull el manifest del grup de Fontcuberta Frome here on:

Now, we’re a series of editors. We all recycle, clip and cut, remix and upload. We can make images do anything. All we need is an eye, a brain, a camera, a phone, a laptop, a scanner, a point of view.

El segon article és de Les rencontres d’Arles 2011 on Fontcuberta és un dels cinc comisaris de la exposició Frome here on (A partir d’ara)

Enllaços

Posted in Art, Fotografia | Tagged , , | Leave a comment

Sachiko i Oliveros

Amb aquestes dues artistes, podem veure dos estil diferents d’executar música experimental, o electrònica, o contemporània, o pot ser inclús inclassificable. La primera usa diversos aparells electrònics, com ara samplers, per a treballar amb sons propis, que ella mateixa genera amb el seu maquinari; la segona usa un acordió, un instrument amb qualitats sonores ben diferents. Inclús la posada en escena és diferent, mentre que la primera és fosca i inquietant, amb una il·luminació freda, la segona apareix en un escenari habitual, ben il·luminat i envoltada d’instruments clàssics. No es pot obviar que les dues són de generacions ben diferents, Sachiko M va néixer en un mon electrònic, mentre que quan Pauline Oliveros va començar la seva carrera musical, la electrònica era un ciència incipient.

Sachiko M has been active as a sampler player since 1994. Early in her career she was involved in the cut-up and “plunderphonic” (or “plagiaristic”) sampling movements. In ’98, in a drastic departure from those approaches, she originated the revolutionary method she uses to this day–manipulating the sampler’s internal test tones. With the 2000 release of Sine Wave Solo, her extreme solo recording consisting entirely of sine waves, Sachiko M suddenly became the focus of intense interest on the international scene, including European music festivals and Britain’s Wire magazine. Since then she’s been active on an irregular basis in a number of projects–including the experimental electronic music duo Filament, the electronics trio I.S.O., a duo with Toshimaru Nakamura, and the duo Cosmos with Ami Yoshida–in addition to collaborating with various musicians from other countries. Two of the solo projects she’s currently working on are the live performance series Bar Sachiko and the sound installation I’m Here.

Sachiko M’s radical stance consistently draws interest and provokes debate.

http://www.japanimprov.com/sachikom/

Pauline Oliveros (born May 30, 1932, Houston, Texas) is an American accordionist and composer who is a central figure in the development of post-war electronic art music.

http://en.wikipedia.org/wiki/Pauline_Oliveros

Posted in Àudio, Electrònica, Música | Tagged , , , , | Leave a comment

Performance de Marcel.li Antúnez

Al finalitzar la classe, Marcel·lí Antúnez tenia preparada aquesta sorpresa

Posted in Cyber | Tagged , , , | Comments Off