El canard digérateur. J. de Vaucanson (1739)
S’han acabat els tallers del segon trimestre del BA in Design top up d’Elisava. En ells hem tractat un ventall àmpli de formes expressives, ben diferenciades entre elles, però que a l’hora formen un conjunt compacte que té cabuda dintre de la mateixa capsa. A més a més, quan s’estudien cada un dels temes amb detalls, es van obrin portes de vegades coincidents. Per exemple, la tecnologia és un fil conductor que uneix algunes de les formes artístiques contemporànies, que queda en un segon pla en molts casos, però que alguns creadors s’encarreguen d’usar com a matèria primera de la seva obra, o com a punt de partida per a la reflexió. De vegades pot passar desapercebuda, però al usar un reproductor d’mp3, o al fer una fotografia amb el telèfon mòbil, es posen en marxa un conjunt complex de circuits electrònics, els banalitzats bits, 1 i 0 de les màquines, un incomptable nombre d’electrons domesticats, que es mouen dintre de l’aparell que s’està manipulant.
Estavem acostumats als sons de la natura, orgànics, i propers a la nostra essència. Els instruments musicals clàssics, fets de fusta, cordes i metall, produeixen sons amables. El so d’una ona sinusoïdal pura no existeix a la natura, ni cap instrument musical d’una orquestra sinfònica és capaç de generar-lo. Ha estat necessàri inventar una màquina electrònica per a que el poguéssim escoltar. És un so metàlic, que ens pot incomodar, però que s’ha incorporat dintre del registre de sons quotidians. No obstant, la seva representació gràfica és simple, és una ona ben dibuixada, d’un sol traç elegant periòdic i regular. De fet, tots els sons complexos de la natura es poden descomposar con la suma d’un gran nombre de corbes sinusoïdals pures.
La tecnologia permet generar noves imatges, invisibles per als sentits humans. Ens ha permés mirar el nostre entorn amb nous sentits mecànics, capaços de capturar una imatge microscòpica, ampliar-la i mostrar-ne un instant congelat fora del seu context. Ha estat sorprenent per a l’ull humà, reconeixe que hi ha coses que no arribem a percebre. Les arts creatives s’alimenten constantment de tot aquest nou mon de lo invisible. La tecnologia ens permet decidir amb molta precisió què volem fer, ampliant així les nostres fronteres.
El so, la imatge, el gust, l’olfacte i el tacte, cada sentit està representat per alguns dels àmbits creatius. Cada època té les seves formes i modes de representació de la realitat, que estimulen aquests sentits. I a cada època li corresponen els seu conflictes, que tenen com a resultat l’ampliació de les matèries artístiques. En el seu moment la fotografia va entrar en conflicte amb la pintura, per a desprès trobar el seu propi espai, no sense enriquir de pas el llenguatge pictòric, també el teatre i el cinema van estar enfrontats. Entre el 1960 i 1970 va passar el mateix amb les tecnologies digitals i les màquines, que ara ja tenen el seu lloc en els museus. La cuina d’autor (gastronomia molecular?) molt creativa, està ara sota la mirada atenta dels experts.
Un so es pot traduir a una imatge o en un gràfic, usant una nova sintaxi inventada; un fotògraf pot desenvolupar la seva feina sense càmera fotogràfica, anant a buscar imatges anònimes ja preses amb anterioritat; un circuit electrònic tant senzill com l’Arduino, permet rebre senyals elèctrics provinents per exemple de la quantitat de llum en una habitació, realitzar una operacions simples i tornar a enviar senyals elèctrics que per exemple emeten una so. Un compositor es pot deixar inspirar per la cuina del Ferran Adrià i composar una suite de 35 peces basades en els plats d’elBulli; La pintura, la dramatúrgia, els cyborgs i altres ingredients conflueixen per a formar un personatge interactiu, el Marcel·lí Antúnez Roca.
En aquest blog es recull el material de les diferents classes/tallers així com informació relacionada. Queda feina per fer, ja que cada un dels temes es pot explorar indefinidament i obrir-ne de nous. Tot i que aquest treball ha de quedar tancat per a la seva entrega com a exercici del curs, hi seguiré aportant articles, inclouent-hi altres temes afins.
