La cuina com a art

El convidat (Joan Brossa, 1986-1990). Instal·lació

Una setmana desprès del taller amb Josep Maria Pinto, s’acavaba la exposició L’art del menjar. De la natura morta a Ferran Adrià, a la Predrera de Barcelona. És una exposició que estava allí des del 15 de març, i que segurament m’haguès passat desapercebuda de no ser per l’interés despertat pel taller.

Aquesta exposició sorgeix com annex del llibre Menjar per a pensar, pensar per a menjar que analitza la relació de l’obra de Ferran Adrià i el mon de l’art. L’exposició fa un repàs de les diverses formes de protagonismes que té el menjar en l’obra d’artistes, des del segle XVI-XIX, amb les natures mortes, les advanguardes de principis del XX, els anys 60 i 70, on en alguns casos es mescla la galeria amb el restaurant (Daniel Spoerri), fins arribar a la participació de Ferran Adrià a la Documenta 12, l’any 2007. Però hi ha una diferència important entre representar una escena que versi sobre la cuina o el menjar, a que le menjar sigui ell mateix considerat l’obra d’art. En la exposició es pot observar com a poc a poc, el menjar i els estris de cuina van sortint de les teles pintades amb olis, per a formar part del ready-made o tenir més o menys protagonisme en algunes performances o pel·lícules. En els primers casos, artístes plàstic passen a ser cuiners, en el cas del Ferran Adrià, el chef es transforma en artista plàstic.

D’aquí em crida especialment l’atenció el moviment Eat Art, creat al 1962 per Daniel Spoerri. Al 1968 obre el restaurant Spoerri a Düsseldorf i uns anys més tard la Eat-Art-Gallery. En el restaurant serveix la cuina que ell mateix prepara i invita a diversos artistes a realitzar obres amb materials comestibles.

The Cook, the Thief, His Wife & Her Lover (1989, Peter Greenaway) és una pel·lícula on la cuina i el menjar juguen un paper important

http://youtu.be/DUHXDUBseIc

Enllaços

This entry was posted in Cuina experimental, Reflexions, Videos and tagged , , . Bookmark the permalink.

Comments are closed.