Fa poques setmanes, passejant per la secció “Art Assaig” de la llibreria La Central de Barcelona, vaig trobar un llibre titulat “Arte, Cuerpo, Tecnología”. Feia pocs dies que havíem estat a classe amb el Marcel·lí Antúnez, i una part de la seva xerrada tractava precisament d’aquest tema. El llibre està editat al 2003 per la Universitat de Salamanca, i conté articles de diversos autors, que tracten temes com el cos electrònic, la creativitat i les màquines, els cyborgs, art, tecnologia i creativitat.
La imatge de portada és un fragment de Amplified Body, de Stelarc, un artista i performer que reflexiona a través de la seva obra, sobre el cos humà i les seves limitacions.
Només he llegit el primer article, Cuerpo eletrònico e identidad, de Javier Echeverría, doctor en filosofia que ha tractat àmpliament aquest temes. Tot i que està escrit entre el 2000 i el 2002, i que en 10 anys han passat moltes coses en l’entorn de les xarxes telemàtiques (Internet), les idees exposades són de molta actualitat. En ell es tracta de com les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) transformen els nostres òrgans perceptius. Les innovacions conceptuals s’han de produir a l’hora que les tecnològiques.
Primerament s’exposa la hipòtesis dels 3 entorns, en els que ens desenvolupem. El primer de tots és la natura, posteriorment apareix la ciutat i actualment s’està desenvolupant l’espai electrònic o tercer entorn, format pel telèfon, la televisió, els diners electrònics, les xarxes telemàtiques, les tecnologies multimèdia, els videojocs, la realitat virtual i els satèl·lits de comunicació. Aquestes tecnologies confeccionen un nou espai social en el que ens relacionem. Aquest nou espai configura la societat de la informació i entre altres coses es diferència dels anteriors per que les relacions que es donen en ell són a distància, sense que sigui necessària la presència física.
Des del punt de vista del subjecte, l’espai electrònic s’ubica sobre tot en la seva ment, tot i que són necessàries una sèrie de pròtesis com un telèfon o un teclat per a accedir-hi, que és lo que s’anomena cos electrònic. En aquest entorn, les relacions que s’estableixen sempre estan mediatitzades per aquestes artefactes tecnològics. Aquest nou entorn també incideix sobre el problema filosòfic de la identitat individual.
Alguns comentaris
En referència a les tecnologies que formen el tercer espai, personalment posaria el multimèdia, els videojocs i la realitat virtual en un sol grup, ja que acompleixen una funció molt similar, relacionades amb l’oci sobretot, però cada cop més amb la docència o l’aprenentatge.
Per una altra banda, em sembla interessant les diferenciacions que es fan entre alguns conceptes que es podria tendir a confondre. No són el mateix societat de la informació i societat del del coneixement, ni intel·ligència col·lectiva i intel·ligència compartida, i tampoc realitat virtual o realitat expandida.
Quan es va escriure l’article no existien les xarxes socials com ara les coneixem, Facebook o Twitter, per això en certa manera em sembla quasi premonitori.
Enllaços
