Pecha Kucha

Diapo 1

Un dels fils conductors (n’hi ha d’altres), present en cada taller, ha estat la tecnologia, per tant lo que he fet és situar-me com a observador de com evolucionen els mitjans tecnològics i com modifiquen o són integrats per diferents disciplines. No volia marxar massa enrere, i començo per l’ànec de Vaucanson del 1739, que em serveix com a punt de partida per a justificar l’afany creador de màquines automàtiques.

Duck_of_Vaucanson

Diapo 2

Aquest recorregut històric es podria dividir en tres grans blocs, un molt ampli que avarca tot el segle XIX, on s’inicien alguns del invents més representatius dels àmbits tractats, és a dir el daguerrotip, el telèfon, el fonògraf, el gramòfon, el subministrament elèctric, el cinema. La finalitat comuna seria la de capturar l’entorn, fixar-lo d’alguna manera. Aquí casa invent té la seva forma de guardar la informació.

daguerrotipo

Diapo 3

Aquestes dates van dels anys 1830 als 1890 aprox., depend de qui te ho explica i on es vol posar el punt de partida, a partir de quin fet, que és o no més rellevant que un altre, en qualsevol cas en un interval de més o menys 60 anys, que no és tant. Aquest invents influeixen notablement en molts àmbits de la activitat humana.

1876_Bell_Speaking_into_Telephone

Diapo 4

Per exemple en música, d’una banda, Russolo, que és influenciat directament per la revolució industrial, que es carrega tot el llenguatge formal de la música, i  d’altra banda Shoemberg, que es passa a la música atonal, i per altra banda els músics que es volen inspirar en el folklore, com Bartok, i curiosament, els que semblen menys tecnològics, estan utilitzant el cilindre de Èdison per gravar la música dels camperols, pescadors etc …

cilindre_edison

 

Diapo 5

En la primera meitat del segle XX, hi trobem diversos moviments artístics que s’inspiren o són influenciats per la tecnologia, per exemple el futurisme, dada, el constructivisme, apareix la bauhaus …

dada

Diapo 6

A més es perfeccionen i popularitzar els invents del XIX, i n’apareixen altres, s’inventa la televisió i un fet important, en el 1942, Asinov dicta les tres lleis de la robòtica:

  1. Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
  2. Un robot ha d’obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
  3. Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

yo, robot

Diapos 7 i 8

N. Wiener comença amb una nova ciència, la cibernètica, que és multidisciplinar, i que s’ocupa del control i de la informació en màquines, amb la finalitat d’intentar imitar als sers vius.

wiener

Diapo 9

La cibernètica ha tingut un gran pes cultural, sobretot a partir de la publicació de la novela de ciencia ficció Neuromancer(te) (1984, Gibson), la principal novela de la corrent cyberpunk, on es popularitza el concepte de ciberespai, cibercowboy, etc… que retrovem en els anys 90 com a referència al WWW.

Per a que ens fem una idea de la estètica, pelis com blade runner és una peli cyberpunk, als 80

blade runner

Diapo 10

Ara arribem al punt d’inflexió principal del segle XX: la invenció del transistor electrònic, al 1947 (premi nòbel als inventors al 56), que marca l’inici de la electrònica d’estat sòlid. Aquest invent és considerats per alguns historiadors de la tecnologia, com el major invent del XX, comparable al de la màquina de vapor que va propiciar la revolució industrial.

transistor

Diapo 11

A partir d’aquí és fa un tall radical, entre lo analògic i lo digital. Els ordinadors comencen a proliferar, els artistes i científics treballen junts amb un intent de ajuntar art i tecnologia. Aquest és un ordinador de IBM, de l’any 1965, amb un cost de 130.000$.

x1059-1

Diapo 12

Aquesta és una exposició en el 68 a Londres, que va tenir 40.000 visitants,
aquí neix la polèmica referent a si els gràfics i obres generades per ordinador són o no art (com la cuina de Ferran Adrià)

Diapo 13

A meitat dels 70 apareix la teoria matemàtica dels fractals (Mandelbrot), que permet estudiar alguns comportaments (geometria) o objectes de la natura, i que també tenen influència en altres àmbits, com els gràfics generats per ordinador, però també en la música.

mandelbrot-automatic-art

Diapo 14

A principi dels 80, apareix l’ordinador personal, el que popularitza i sobretot fa assequible la informàtica domèstica, de fet és tan important l’invent que la revista Time li dedica la seva portada l’any 1983, com a màquina de l’any.

Diapo 15

A partir d’aquí i en les següents dècades, es reinventen molts dels aparells del segle XIX, degut la maduració de la tecnologia digital: es reinventen les càmeres fotogràfiques, el telèfon (mòbil), els aparells de Reproduccions i gravació de música (MP3)

Diapo 16

Hem passat en les últimes dècades, d’un món analògic a un totalment digital, amb totes les implicacions, per exemple la gran capacitat de manilulación, emmagatzematge, transmissió, còpia. El suport on queda emmagatzemada tota la informació ha quedat uniformitzat, la memòria digital.

Diapo 17

Com a conclusió diría que aquestes últims 200-250 anys, hem estat construint un gran exoesquelet, a nivell planetari, una mena de gran estructura o màquina dintre de la que vivim. Consta de diversos sistemes interconnectats, està formada en al seva part exterior per un anell de satèl·lits de comunicació, geoposicionament i vigilància.

Diapo 18

En una capa terrestre, una xarxa d’antenes permeten les comunicacions de radio i televisió. Aquesta xarxa està enllaçada amb l’anterior per a poder cobrir així tot el planeta.

Diapo 19

Tot el planeta està interconnectat de forma instantània amb una gran xarxa d’ordinadors, internet, camares de vigilancia, els últims darrers segles estan emmagatzemats amb deferents sistemes de memòria (àudio, imatge, vídeo, text)

Diapo 20

I nosaltres estem conectas mitjançant la TV, la radio, internet i el mòbils, amb el qual conversem, prenem fotografies que reenviem a la xarxa tot el que capturem, tot això a una gran velocitat (la de la llum), aportant constantment informació a la màquina global i recuperant-la a voluntat.

Algunes fonts consultades

Arte y tecnología: una frontera que se desmorona.
http://www.uoc.edu/artnodes/espai/esp/art/xberenguer0902/xberenguer0902.html

Consulta intensiva de wikipedia.org i Google images

Journal for Artistic Research. http://www.jar-online.net

http://www.computerhistory.org

Das Netz (2003). http://www.t-h-e-n-e-t.com

Los orígenes del arte cibernético en España : el seminario de Generación Automática de Formas Plásticas del Centro de Cálculo de la Universidad de Madrid : (1968-1973).
http://www.cervantesvirtual.com/obra/los-origenes-del-arte-cibernetico-en-espana-el-seminario-de-generacion-automatica-de-formas-plasticas-del-centro-de-calculo-de-la-universidad-de-madrid-19681973–0

Art and Electronic Media. CYSP-1. http://www.artelectronicmedia.com/artwork/cysp-1

Comments are closed.