Taller 5. 01/07/2011
Marcel·lí Antúnez Roca (www.marceliantunez.com)
Marcel·lí Antúnez Roca arriba a classe amb els seus estris (de carnicer virtual?), connecta 3 ordinadors portàtils amb una sèrie d’aparells i es vesteix amb un exosquelet metàl·lic al voltant de braços, mans i dits, per controlar-ho tot. Marcel·lí Antunez va neixe en el segle XIX, segons les seves pròpies paraules, fet que atribueix al context en el que es va desenvolupar la seva infantesa: religió, ambient rural i les seves tradicions i una dictadura.
Els temes tractats, a mode de intro, són molt variats. Primer el cinema: “el cinema es carrega la fotografia”, els Germans Lumière, Méliès i el principi del cinema de ficció o com usa el cinema per fer trucs de màgia. Segundo de Chomón i les seves películes colorejades. La famosa pel·lícula del viatge a la lluna, que podem trobar a Youtube en diverses versions. Una coincidència interessant, la longitud de les primeres pel·lícules no superava els 10 minuts, que es correspon amb els minuts que Youtube permet per als seu vídeos. Però amb el cinema es perd l’experiència directa, no té reciprocitat i no és (de moment) interactiu, mentre que el teatre si. El telèfon també és interactiu. “La televisió és un cinema amb més tecnologia”, i finalment apareixen les consoles de joc, completament interactives. Ens parla dels tres llibres importants que tenim: el de la infància, el de la pròpia vida, que s’escriu a lo llarg de la nostra vida, i els llibres que hi ha a les biblioteques.
La Fura dels Baus neix al 1979, com a grup de teatre del carret. Té èxit al 1983 a la Fira de Teatre de Tàrrega i al Festival de Teatre de Sitges al 1984. En els seus espectacles, els actors estan al mateix nivell que l’espectador, transcorren en un espai tancat, d’on l’espectador no pot escapar. Al 1985 comencen les actuacions importants a l’estranger, on l’espai de les representacions tenen una importància simbòlica, són per exemple funeràries o presons.
Ens parla de la seva metodologia de treball, que té molt a veure amb la co-creació. El procés es pot dividir en els àmbits temàtics, estructural, actoral, espaial, musical, objectual i material.
Al 1985, paral·lelament a la Fura, munta Els Rinos, amb Sergi Caballero i Pau Nubiola . I a principi dels 90 deixa la Fura dels Baus definitivament. Cap al 1992, la tecnologia comença a tenir cada cop més importància en la seva obra. En el seu vocabulari, Marcel·lí Antúnez incorpora noves paraules, sitematurgia, que és la fusió de sistema i dramaturgia o mecatrònica. La seva obre és extensa, a classe n’ofereix un ampli recorregut (veure l’article de la wikipedia). Alguns del temes sobre els que reflexiona són la aleatorietat en les seves obres, i la interacció de l’espectador amb la obra. Marcel·lí Antúnez es posa a disposició de la voluntat de l’espectador, amb l’ajuda d’un exoesquelet, són les performances mecatròniques.
En les seves obres, es pot veure una mescla de cinema, dramaturgia, tecnologia, interacció, dibuix, animacions, grafitis, performance, música. Marcel·lí Antúnez controla aquests entorns, generant una discurs compacte, on ells exerceix de centre integrador de tot plegat. L’espectador es veu absort per la força de la narració i el context que sempre el supera. La tecnologia permet a l’artista gestionar aquesta complexitat i explotar la capacitat narrativa de l’art interactiu.
Enllaços
Imatges
